Entrevista a Marina Vidal

Marina Vidal va néixer a Sabadell al 1993. És dibuixant i il·lustradora. Sobretot s’identifca amb l’etiqueta de cover artist. No és per menys; si parlem de portades il·lustrades de ciència ficció i fantasia, parlem de Marina Vidal. Seves són, entre moltíssimes d’altres, les portades de les novel·les de Terry Pratchett de l’editorial Mai Més (la darrera és ‘Germanes Fatals’) o de la sèrie ‘Alcatraz’ de Brandon Sanderson, de l’editorial B de Blok. Va ser alumna de l’Escola Joso Sabadell entre 2005 i 2012, aproximadament. Com a professora del centre s’incorpora al 2018. Actualment imparteix classes de Còmic – Manga i de l’assignatura de Dibuix I al primer curs d’Art Gràfic.

Si vau llegir ‘Marina y sus cosas’ ja la coneixeu força bé. Amb aquesta entrevista podeu fer-ho una mica més:

Per què et vas decantar per la professió de portadista?

En un primer moment perquè va ser el primer treball que em va sortir. Després vaig veure que era una cosa que m’agradava. És curiós, jo llegeixo molt i dedicar-me a això era una cosa que no se m’havia passat pel cap. Les meves primeres feines eren d’il·lustració per a llibres juvenils. Tot el llibre, coberta i il·lustracions interiors. La gent va a començar a veure la meva feina i em van començar a cridar per fer portades de gènere, que és en el que m’he especialitzat: ciència ficció, fantasia i alguna cosa de terror. M’agradaria fer més terror! 

Com arriba la primera oportunitat laboral significativa? 

Va ser amb la col·lecció ‘Los cinco’, de l’editorial Joventut. A l’escola va arribar una proposta de l’editorial demanant una il·lustració de prova i, després d’un temps, em van cridar a mi. La meva primera experiència laboral va ser fer una col·lecció sencereta de 21 llibres. Va ser durillo (riu).   

Què és el que més t’agrada dibuixar.

És la part del procés en la que has d’idear el concepte general de la imatge. Què és el més important del llibre, triar quina composició faig, quins colors vull emprar, quina és la manera més interessant per cridar l’atenció perquè la gent s’ho miri, fer els esbossos, … tot el que té a veure amb la conceptualització de la il·lustració. Per algú potser és la part més avorrida però a mi és el que m’és m’agrada.

I allò que més se’t resisteix…

Acabar els dibuixos. Pintar-los. Ho passo fatal i trigo molt.

Quin és el projecte al que li tens més estima.

He tingut la sort de fer moltes coses que m’han agradat molt i m’han fet molta il·lusió. Potser les cobertes de Mai Més de Terry Pratchett. Sóc molt fan de l’autor, el projecte és super maco i super important. I hi poso molt de mi. També la coberta pel Ricard Efa, les de Jesús Cañadas, Sanderson,… són treballs per gent que admiro molt.  

A quin artista admires especialment. 

A molts! Kate Beaton, Anabel Colazo, Genie Espinosa, Clara Soriano, Bea Tormo, Señorita M, Bilquis Evely, Glen Keane,…

T’interrompem. En aquesta pregunta es tracta de mullar-se. Series capaç de fer un top 3?

Mmm… Bilquis Evely, Kate Beaton, i… (s’ho pensa molt) Amélie Fléchais també m’agrada molt.

Quin és el millor record que tens de l’escola. 

Anar-hi. És una part de la meva vida de la que tinc molts bons records. Estant allà fent Còmic – Manga m’ho passava molt bé. 

Quin consell et va donar algun profe que t’hagi marcat.

Més que em marqués, és que ho repetia tant… Em matarà (riu). S’ha quedat com un mantra i jo ara també li dic als meus alumnes: ‘per dibuixar hem de tenir la punta afilada com per poder caçar porcs senglars’, del Cesc F. Dalmases. 

Quin consell donaries a un alumne que estigui començant a aprendre a dibuixar.

Que no s’amoinin per l’estil, que és una cosa que preocupa molt i és una tonteria. L’estil, al final, ets tu i és el procés que fas. 

I que no es frustrin. Per molt que les coses no surtin, han de ser constants i, si els agrada realment dibuixar, que no s’aturin. El dibuix es millora treballant, encaparranonant-se i no llençant la tovallola. Que les pors, la síndrome de l’impostor, el comparar-se, veure que no arribes a la teva meta,… no els aturi. És difícil, però han d’apartar tot això i continuar dibuixant. Que no parin. 

Quin consell donaries a qualsevol alumne que estigui iniciant-se o a punt d’iniciar-se al món professional.

Que no facin res gratis. Encara que no hagin treballat mai, són igualment artistes i han de valorar el seu treball. Per ser novells no es mereixen cobrar menys o acceptar feines abusives.   

Qüestionari ràpid

Un còmic significatiu per a tu.
‘Castillo de arena’ de Frederik Peeters.

Un còmic que recomanis.
‘El Príncipe y la Modista’ de Jen Wang.

Una peli d’animació significativa per a tu.
‘Perfect Blue’ de Satoshi Kon.

Un videojoc significatiu per a tu.
‘Pokémon amarillo’.

Un Videojoc que recomanis.
‘Animal Crossing’.

Una tècnica.
Digital!

Eina preferida de treball.
iPad.

Un color.
El groc.

Ets esquerrana o dretana.
Dretana.

Millor treballar ben d’hora o de nit.
Cap de les dues. Soc de migdies.

Una cosa que t’encanti de la teva professió.
Que és molt versàtil.

Una cosa que detestis de la teva professió.
La precarietat.

Taula de treball neta o caòtica.
Caòtica (riu).

Marina Vidal és una àvida lectora. Si compartiu la seva passió segui-la a Twitter, que és on més parla de llibres. A Instagram i al seu portfoli podreu veure la seva feina i les seves il·lustracions.

1 comment

  1. Cristina Segura Cagigas

    Sóc coneixedora del dur treball que ha realitzat la Marina fins arribar on es. Com companya/amiga de l’escola La Romànica estic molt orgullosa d’ella. Encara recordo els dimecres a casa meva on creavem una història i ella la plasmava en forma de còmic. Li desitjo molts èxits professionals (i personals). Per a mí sempre ha sigut una gran artista!

    Un petó!

    Cristina. S