Ricard Efa va néixer a Sabadell al 1976. Dibuixa còmics (i en guionitza i en coloreja), escriu (la seva primera novel·la és ‘Les màquines del caos‘) i, fins i tot, “fa soroll” amb el grup Misèria. Per sobre de tot, ell es defineix com un autor. Va entrar a formar part de l’equip de professores i professors de la nostra escola a principis de la segona dècada dels 2000. Actualment imparteix l’assignatura de color a segon d’Art Gràfic. També va ser alumne del centre; brevíssim. Perquè ell és principalment autodidacta. Un cul inquiet. 

Li hem fet aquesta entrevista perquè el pugueu conèixer millor: 

Per què vas triar dedicar-te a dibuixar.
De totes les possibilitats que tenia era el més fàcil (riu). Les coses que se fer i les coses que m’agrada fer conflueixen en el còmic, per tant, era més fàcil dedicar-me a això que a qualsevol altra cosa.

Quina va ser la teva primera oportunitat laboral significativa.
A una empresa de dibuixos animats d’aquí de Sabadell. Rodamina. Molta gent de la meva generació que ens dediquem a dibuixar vam passar per allà. Vaig estar-hi treballant un parell d’anys, entre els 20 i els 22 aproximadament.  

Què és allò que més t’agrada dibuixar.
Les emocions dels personatges, crec. I les coses que no he dibuixat mai, també. 

I allò que més se’t resisteix?
El més difícil de tot és l’aire, la vida, el que no es veu. No fer un dibuix mecànic que sigui pura composició. Que hi hagi vida.

Quin és el projecte al que li tens més estima.
Uf! Jo crec que tots per raons molt diferents. No tinc una preferència. Inclús als primers, que són una acumulació d’errors i de bones intencions però mal executades, els hi tinc molta estima, simplement perquè són els primers. 

A quin artista admires especialment. 
A molts! Però et podria dir Miyazaki. Sobretot per la seva obra i la seva filosofia. Admiro a gent, més que per la qualitat de les seves obres, que també, perquè tenen un discurs al voltant de la seva creació: Tolkien, Le Guin, Vonnegut,… Hi ha un compromís a la seva obra.    

Un consell que t’hagin donat que t’hagi marcat.
N’hi ha dos que són molt semblants. Un me’l va donar el Régis Loisel, un dels primers cops que vaig anar a Angoulême. El vaig abordar al mig del carrer perquè es mirés uns projectes i em va estar aconsellant vàries coses. Em va dir que no patís, que tot s’aprenia, que el que feia falta era voluntat. 
D’una altra manera, potser més bravucona, l’Olivier Jouvray, professor de l’École Émile Cohl, sempre els hi diu als seus alumnes el primer dia de classe que tots naixem ignorants però que això té solució. No assumim mai que ho sabem tot. 

Quin consell donaries a un alumne que estigui començant a aprendre a dibuixar.
Que aprengui a veure’s des de fora. És molt útil aprendre a escoltar la crítica i entendre-la com el que és, sense donar-li ni més ni menys importància de la que té, però això et permet generar una visió externa de la teva feina. Et serveix per jutjar. El que els americans diuen self awarness. 
Un, quan crea, normalment sempre estarà en una onada alta on dirà “el que estic fent és increïble” (dura molt poc aquesta onada), o una onada baixa on dirà “tot el que faig és horrible”. Cal saber veure les coses bones i dolentes a la vegada, sent just amb què vols que sigui allò que estàs creant. La nostra feina té uns objectius concrets sobre què volem comunicar. Ho estàs comunicant? On vols arribar? És la manera correcta d’arribar-hi? Per resoldre aquests dubtes has d’aprendre a mirar la teva feina des de fora.  

Quin consell donaries a un alumne que estigui iniciant-se o a punt d’iniciar-se al món professional.
No et prenguis res personalment. 

Qüestionari ràpid

Eina favorita de treball
Sonant pretenciós… el cervell. 

La teva tècnica preferida.
Paper i llapis. 

Un còmic.
‘Akira’. 

El primer còmic que et va impactar.
‘Akira’, ‘Superlópez, Los cerditos de Camprodón’, i ‘Spirou, Machine qui rêve’.  

Una pel·lícula d’animació.
‘La princesa Mononoke’. 

La primera pel·lícula d’animació que et va marcar.
‘La flauta dels sis barrufets’.

Un videojoc.
‘Ico’.

Un color.
En aquest moment el rosa. 

Amb quina mà treballes.
Dreta.  

Horari de treball preferit.
Al matí, a primera hora. Les nits són per dormir o sortir de festa. 

La taula de treball la tens…
Neta i endreçada. Necessito ordre per treballar. 

Una cosa que t’encanti de la teva professió.
Disposar del temps de la manera que vulgui. 

Una cosa que detestis de la teva professió.
Que l’haguem d’economitzar, de convertir en diners, per poder viure. 

El darrer còmic del Ricard Efa és ‘Noceà’ (2022), publicat en català per Mai més i en castellà per Astronave. Podeu consultar els còmics que ha publicat a Espanya en la seva fitxa de Tebeosfera i seguir-lo a Instagram.